Sin City

Sin City (2005)

Fitxa tècnica:

Títol original: Sin City  
Gènere: Crim, Thriller, Acció

Directors: Frank Miller, Robert Rodriguez, Quentin Tarantino (col·laboració especial)

Cast: Bruce Willis (Hartigan)
          Mickey Rourke (Marv)                                  
         Jessica Alba (Nancy)                          
         Powers Boothe (Senador Roark)
         Nick Stahl (Roark Jr.)
         Michael Clarke Dunkan (Manute)
         Elijah Wood (Kevin)
         Benicio del Toro (Jackie Boy)

Sinopsi:

A la ciutat de Basin City, coneguda com la ciutat del pecat, queden pocs policies honestos, les màfies i els rics exerceixen el seu poder, la prostitució, la violència i els assassinats més brutals mai imaginats són gairebé normals, i la venjança és la moneda més utilitzada.

En aquest context, coneixerem quatre històries paral·leles, aparentment sense relació, que tenen lloc en aquesta ciutat i que posen de manifest el costat més fosc de les persones...

Opinió: 

L'efecte vinyeta de còmic de la pel·lícula (de fet, es basa en uns còmics) ens transporta a una ciutat imaginària d'allò més violenta, però plena de sorpreses gràfiques i personatges de tota condició, des d'innocents "strippers" a sanguinaris caníbals. Estem davant d'un film que en aparença només tracta de venjança i corrupció, però que ens recorda que fins i tot en els moments i llocs més foscos, hi ha lloc per estimar i protegir a les persones més importants de la vida de cadascú.

Però el que més sorprèn és la poca quantitat de diàleg, ja que els monòlegs dels protagonistes de cada història són el que ens guia a través de la pel·lícula.

Què és el millor? 

Els monòlegs o el fil de pensament dels personatges ajuda a connectar amb el públic, ja que es pot conèixer l'estat d'ànim de cadascun d'ells en tot moment (de totes maneres, l'actuació de molts dels actors ja transmet força).

També és molt interessant l'atmòsfera de terror que els directors aconsegueixen crear (parlo especialment per personatges com en Kevin o Roark Jr., encara que no són els únics que fan que el cor de l'espectador s'acceleri). El traç de Tarantino es fa evident en aquestes situacions.

I el pitjor?

En algunes ocasions aquest efecte gràfic es pot fer una mica pesat, i es podria haver fet una mica més amb la banda sonora, que li hauria donat més emoció a determinades escenes.

Puntuació: 9